viernes, 10 de junio de 2016


LA GRANOTA
 
Què és un amfibi?

Un amfibi és un animal que és considera com una fase entre el rèptil i el peix. La major part d’amfibis la primera part de la seva vida passen a l’aigua i d’adults a terra. Tenen la pell suau, humida i posen ous a l’aigua o en entorns humits. Viuen en llocs aquosos com pantans, i marxismes, encara que no sobreviurien en el mar.


En que és diferencia una granota amb el gripau ? Hi ha una regla que ens ajuda a distingir-los . I és que és veritat que les granotes són humides, bavoses,salten i els gripaus no perquè són secs, amb berrugues i caminen. Però totes les granotes i gripaus no segueixen la regla : hi han granotes secàs, i berrugoses i gripaus humits, i bavosos. 

ALIMENTACIÓ:

Caça petits insectes amb la seva llengua que llença amb rapidesa i precisió. 


Les granotes tenen una morfologia força peculiar car el cap i el tòrax formen una unitat indiferenciada. Amb el cap tan ample com llarg, els ulls sobresurten molt, amb la pupi .A Europa solen tenir entre 9 cm i 15 cm de llargada, però la més gran que existeix al món, que habita Àfrica, té 33 cm de longitud i pesa 2 kg (granota goliat o Conraua goliath). El tronc és oval, amb els membres anteriors curts i els posteriors llargs, amb els dits units per una membrana. La pell és llisa i d'un color uniforme variable (verdosa, terrosa, negrenca, bruna) o bé amb taques.[1]l·la vertical, la llengua protràctil i la El mascle té dos sacs vocals que produeixen el rauc característic. 

RELACIÓ:El seu mitjà de comunicació és mitjançant sons vocals produïts per la laringe     



La granota habita les aigües quietes, com ara estany, basses o pous, i també als torrents i rierols amb vegetació abundant. 

REPRODUCCIÓ:
La reproducció té lloc durant la primavera, quan cada femella pon de cinc mil a deu mil ous envoltats d'una massa gelatinosa, que durant quatre mesos fan la metamorfosi i passen a capgròs i a adult. Segueixen la reproducció comuna de tots els amfibis, mitjançant ous sense closca els quals necessiten una humitat constant. A l'edat adulta no tenen pas cua, tenen una respiració dual, pulmonar i cutània, i tenen quatre potes a diferència de les etapes anteriors de l'espècie, com la del capgròs. A l'hivern es colguen en el fang i resten en letargi La granota té un genoma compost per 1.700 milions de bases químiques desplegades en 10 cromosomes i 1.700 gens.  

miércoles, 8 de junio de 2016


 LA PAPALLONA

La papallona és un insecte del regne animal i és un artrópode. Les papallones tenen una metamorfosi completa. El seu cicle de vida te quatre etapes: ou, eruga, recobertura de seda i adult.

Les eruges també son conegudes com larves i la recoberta de seda com pupes.

La papallona te dues ales inferior i u altre superior.Viuen en horts i jardins, mengen cols, coliflors, lechuges, fulles i plantes.Tenen quatre potes i neixen per mitjans d’ous esfèrics




Les papallones, i les variants següents, recollides al diccionari normatiu: palomes/palometes (forma pròpia dels dialectes occidentals, especialment del sud, i Eivissa), volaines i volia(i)nes (utilitzades sobretot a la zona pirinenca i a algunes comarques del Prepirineu, en Tortosí meridional), volalls (Alt Empordà, Garrotxa), o voliols, pitavoles (Andorra, voles al Pallars) o vitivoles, papallons (Vallès i Balears) o senyoretes són uns insectes que pertanyen a l'ordre dels lepidòpters.                     



L’alimentació

La papallona menja líquids nèctar aigua i fruites que mengen nosaltres. Les erugas fill són grans devoradores de tot tipus de materials vegetals, com fulles, flors, fruits, tiges, arrels. Durant l'etapa larval és on ocorre el canvi notable ja que una larva que neix amb prou feines amb 1 mm es pot convertir en una sucosa eruga de 4 cm. Es considera que hi ha erugues que poden arribar a augmentar al voltant de mil vegades seu pes en comparació amb el que tenien en el moment del naixement. És per aquesta que les papallones fill són considerades grans plagues pels cultius d'importància econòmica i són motiu de preocupació pels pagesos.




La reproducció Les papallones posen els seus ous en una planta, i al cap d'un temps neixen les erugues , que són un tipus de larves que s'alimenten de les fulles o de tiges tendres. Cada espècie requereix una o unes poques espècies de plantes per la seva alimentació, i l'extinció d'una planta pot suposa també la d'una papallona. En un moment del seu desenvolupament, l'eruga es protegeix en un lloc arrecerat i allà es transforma en crisàlide. En aquest estat no s'alimenta, i pateix grans canvis metabòlics i morfològics. Aquest procés es denomina metamorfosi. La papallona adulta surt trencant l'esquelet extern de la crisàlide.Es ovípara.